3. Teories psicològiques

Bon dia!

El tema d’avui és: Quines teories psicològiques he experimentat com aprenent de llengües? La psicologia conductista, cognitiva, humanista o sociocultural?

Penso que les més significatives en l’aprenentatge de les quatre llengües, de les quals us he anat parlant, han estat la psicològica conductista i la cognitiva. La primera considera que la llengua es domina a través de la repetició i la pràctica, tant de vocabulari i d’estructures com de fonètica. A més, es centra en utilitzar la llengua de forma correcte. Per això, els errors s’han d’evitar i eliminar completament. D’aquesta manera, l’alumne és vist com un ésser passiu que va interioritzant la llengua a partir de la mecanització. Alguns exercicis que vaig fer quan tenia entre 7 i 8 anys que es corresponen amb aquesta teoria són els següents:

L'objectiu és memoritzar un text i l'important és no fer errors.

En aquesta prova de comprensió lectora les respostes es troben directament al text. Per tant, no s’estimula la creació ni el pensament propi de l’estudiant.

L'objectiu d'una prova de velocitat lectora no és el contingut, sinó llegir correctament i ràpid.

També tinc una anècdota que trobo que s’ajusta a aquest enfocament. A 5è de primària tenia una professora que ens feia memoritzar cançons, poemes, etc. Abans que acabés la classe l’havíem de dir davant tots els companys, sinó ens ho sabíem no ens en podíem anar a casa. És a dir, el professor cercava algun tipus de motivació perquè memoritzéssim el contingut (estímul i resposta).

Quant a la segona teoria, el cognitivisme, defensa que cal ajudar a l’alumne a que reflexioni i adquireixi el coneixement. Posa èmfasi en la opinió personal dels estudiants, la capacitat de reflexió i deducció. A més, també sosté que entre l’input i l’output s’esdevé un procés d’assimilació que requereix temps. 

Opinió personal. 8 anys

Aquest exercici et fa pensar i activar coneixement previ. M'ha fet gràcia la resposta que vaig escriure per la paraula cola.

Considero que la teoria conductista és important quan comences a aprendre una llengua, ja que t’ajuda a memoritzar el vocabulari i les estructures i, també, a escriure correctament quan comences a aprendre’n. Tot i així, penso que després s’ha d’ impulsar la creativitat de l’alumna i és necessari fer exercicis en els l’alumne hagi de pensar.

Pel que fa a l’ensenyament que he rebut de les segones llengües, en general, trobo que no és l’adequat. Sempre he pensat que les classes eren avorrides perquè veiem gairebé el mateix cada any i no ens ensenyàvem a desenvolupar-nos en un context real. De fet, tenint en compte que porto estudiant anglès des de 4 d’extrascolars, penso que el meu nivell d’anglès hauria de ser més alt.

A diferència de la majoria dels meus companys, he començat a desenvolupar interès pels idiomes quan vaig començar la carrera. De fet, vaig començar el batxillerat científic perquè m’encantava la biologia, però desprès em vaig canviar al social. Vaig escollir la carrera de Llengües Aplicades perquè tenia facilitats per estudiar idiomes i tenia força sortides professionals. Tanmateix, no va ser fins després d’haver fet l’Erasmus sobretot que em vaig sentir atreta i fascinada pel món de les llengües.

A la universitat i a l’escola d’idiomes he tingut professors que usen un enfocament socioconstructiu. Segons aquesta teoria l’alumne parteix de coneixements adquirits i és qui construeix el seu propi aprenentatge. També, és molt important la reflexió activa i conscient del propi aprenentatge i es combinen activitats individuals i en grup. Personalment, penso que aquest enfocament es molt positiu perquè l’alumne pren decisions sobre la seva formació. A més, l’autoavaluació adquireix un paper rellevant en el qual l’estudiant és conscient de les seves habilitats i mancances. Un altre aspecte essencial és que es té en compte el context real, la cultura de la llengua i la interacció.

En conclusió, actualment prefereixo aprendre a través d’una psicologia constructivista i humanista. Penso que t’ajuden a sentir motivació per aprendre, ja que tens més llibertat per escollir el que realment t’interessa. Conseqüentment, aprens el que vols i et sents amb més ganes d’ampliar els teus coneixements. Que en penseu vosaltres?

2. Teories lingüístiques

Ja torno a ser aquí!

Tots els que fem la carrera de Llengües Aplicades hem tingut molts professors de llengües i, per tant, hem aprés amb metodologies diferents. Però, quines són les teories lingüístiques que han estat més presents durant el nostre aprenentatge? Diríeu que han estat les més adequades? Després de reflexionar-hi he arribat a la conclusió que segurament, en més o menys mesura, he experimentat els mètodes lingüístics basats en la gramàtica tradicional, estructuralisme, generativisme, lingüística del text i pragmàtica. Tanmateix, l’aprenentatge de cada llengua ha estat diferent i podria dedicar moltíssimes entrades sobre aquest tema. Tot i així, no us vull avorrit, per tant, només destacaré el que considero més rellevant. 

Pel que recordo i pel que he trobat investigant sobre el meu passat diria que la metodologia que seguien els professors de català i castellà era similar. Per una banda,  la teoria de la Gramàtica tradicional hi ha tingut un gran pes. Així, es donava molta importància al coneixement gramatical i a la reflexió metalingüística. La normativa de la llengua tenia un paper rellevant i fèiem moltes activitats relacionades amb l’anàlisi morfològica i l’ortografia. A més, un dels objectius de les classes era poder llegir la literatura d’aquestes llengües. De fet, tots els llibres de text que conservo en les dues llengües tenen una part de literatura i durant el curs havíem de llegir un nombre de llibres determinat. 

Per altra banda, també he experimentat la teoria de la Gramàtica generativa. Aquest mètode es centra fonamentalment en l’anàlisi sintàctic i el tractament d’errors. A més, moltes vegades comparàvem les estructures del català amb les del castellà i a l’inrevés. Més endavant, veiem contingut propi de la lingüística textual, ja que els classificàvem i n’analitzàvem la intenció comunicativa.  

Exercicis de copiar per escriure correctament. 5 anys

 Índex del llibre de castellà de batxillerat. Tracta la fonètica, morfologia, sintaxi i la literatura.

 

En el cas de l’anglès, cal destacar la presència de la metodologia estructuralista. És a dir, es considera la llengua com un conjunt d’estructures que l’alumne interioritza a través de la repetició, i així, indueix la gramàtica de la llengua. D’aquesta manera, molts dels exercicis que feia i que encara faig són d’escoltar un diàleg i treballar sobre les estructures que hi apareixen, fer exercicis d’omplir buits, transformar i refer oracions, etc.

Segons aquest mètode es pretén aconseguir un domini oral de la L2 i que l’alumne parli sense haver de recórrer a la traducció des de la llengua materna. Tot i així, els professors de llengües estrangeres que he tingut no van donar prou èmfasi en la part comunicativa. Recordo que justificaven el fet de no practicar la part oral en el fet que érem entre 20 i 30 alumnes i, per això, era difícil fer activitats més interactives. Tanmateix, penso que sempre es poden trobar maneres de practicar la comunicació com, per exemple, en parelles o en grups. 

En el cas de l’alemany penso que he realitzat força exercicis relacionats amb la teoria de la gramàtica tradicional i l’estructuralisme. Del primer mètode, cal destacar que molts professors feien la classe en català i ensenyaven alemany en relació en aquesta llengua. Així, recordo exercicis de traducció i activitats de vocabulari en forma de llista bilingüe. Quan a la segona teoria, havíem de memoritzar mecànicament moltes estructures i vocabulari. Tot i així, no s’insistia en la pronúncia. 

Llista bilingüe. Aprenentatge basat amb la traducció.

En definitiva, hi ha moltes maneres d'aprendre i no sempre es fàcil reflexionar sobre com ha estat el teu aprenentatge. Penso que l'ensenyament que he tingut de petita de les llengües estrangeres no és l'adequat, perquè tractava els alumnes com elements passius. Però d'aquest tema en continuaré parlant a la pròxima entrada. Fins aviat! : )

1.1 Més sobre les meves llengües

Com em veig d'aquí a 10 anys en matèria de llengües? 

Doncs... espero tenir un nivell C2 d’anglès i un C1 d’alemany. D’aquesta manera podria treballar en un país de parla anglesa o alemanya com a professora de català o castellà, ja que viure un temps a fora sempre m’ha cridat l’atenció. Si aconsegueixo aquest objectiu m’agradaria estudiar altres llengües com l’italià o el francès. També m’encantaria saber un idioma que utilitzés un altre tipus d’alfabet com, per exemple, el xinès o l’àrab. Tanmateix, penso que necessitaria molt de temps per arribar a tenir un nivell suficient que em servis per una professió en un futur. Per tant, prefereixo centrar-me primer amb l'anglès i l'alemany. 

Així és com va començar el meu aprenentatge de llengües... 

Els meus primers contes en alemany.     

Els meus primers contes en castellà que ja eren de quan la meva mare era petita.

Escrit amb 7 anys.

Això són llibres de lectura escrits en mallorquí. Recordo que m'agradaven molt i les il·lustracions estan molt bé.

La meva cançó preferida de quan era petita.