divendres, 25 d’abril del 2014

3. Teories psicològiques



Bon dia!
El tema d’avui és: Quines teories psicològiques he experimentat com aprenent de llengües? La psicologia conductista, cognitiva, humanista o sociocultural?
Penso que les més significatives en l’aprenentatge de les quatre llengües, de les quals us he anat parlant, han estat la psicològica conductista i la cognitiva. La primera considera que la llengua es domina a través de la repetició i la pràctica, tant de vocabulari i d’estructures com de fonètica. A més, es centra en utilitzar la llengua de forma correcte. Per això, els errors s’han d’evitar i eliminar completament. D’aquesta manera, l’alumne és vist com un ésser passiu que va interioritzant la llengua a partir de la mecanització. Alguns exercicis que vaig fer quan tenia entre 7 i 8 anys que es corresponen amb aquesta teoria són els següents:

L'objectiu és memoritzar un text i l'important és no fer errors.

En aquesta prova de comprensió lectora les respostes es troben directament al text. Per tant, no s’estimula la creació ni el pensament propi de l’estudiant.

L'objectiu d'una prova de velocitat lectora no és el contingut, sinó llegir correctament i ràpid.

També tinc una anècdota que trobo que s’ajusta a aquest enfocament. A 5è de primària tenia una professora que ens feia memoritzar cançons, poemes, etc. Abans que acabés la classe l’havíem de dir davant tots els companys, sinó ens ho sabíem no ens en podíem anar a casa. És a dir, el professor cercava algun tipus de motivació perquè memoritzéssim el contingut (estímul i resposta).

Quant a la segona teoria, el cognitivisme, defensa que cal ajudar a l’alumne a que reflexioni i adquireixi el coneixement. Posa èmfasi en la opinió personal dels estudiants, la capacitat de reflexió i deducció. A més, també sosté que entre l’input i l’output s’esdevé un procés d’assimilació que requereix temps. 


Opinió personal. 8 anys








Aquest exercici et fa pensar i activar coneixement previ. M'ha fet gràcia la resposta que vaig escriure per la paraula cola.

Considero que la teoria conductista és important quan comences a aprendre una llengua, ja que t’ajuda a memoritzar el vocabulari i les estructures i, també, a escriure correctament quan comences a aprendre’n. Tot i així, penso que després s’ha d’ impulsar la creativitat de l’alumna i és necessari fer exercicis en els l’alumne hagi de pensar.
Pel que fa a l’ensenyament que he rebut de les segones llengües, en general, trobo que no és l’adequat. Sempre he pensat que les classes eren avorrides perquè veiem gairebé el mateix cada any i no ens ensenyàvem a desenvolupar-nos en un context real. De fet, tenint en compte que porto estudiant anglès des de 4 d’extrascolars, penso que el meu nivell d’anglès hauria de ser més alt.
A diferència de la majoria dels meus companys, he començat a desenvolupar interès pels idiomes quan vaig començar la carrera. De fet, vaig començar el batxillerat científic perquè m’encantava la biologia, però desprès em vaig canviar al social. Vaig escollir la carrera de Llengües Aplicades perquè tenia facilitats per estudiar idiomes i tenia força sortides professionals. Tanmateix, no va ser fins després d’haver fet l’Erasmus sobretot que em vaig sentir atreta i fascinada pel món de les llengües.
A la universitat i a l’escola d’idiomes he tingut professors que usen un enfocament socioconstructiu. Segons aquesta teoria l’alumne parteix de coneixements adquirits i és qui construeix el seu propi aprenentatge. També, és molt important la reflexió activa i conscient del propi aprenentatge i es combinen activitats individuals i en grup. Personalment, penso que aquest enfocament es molt positiu perquè l’alumne pren decisions sobre la seva formació. A més, l’autoavaluació adquireix un paper rellevant en el qual l’estudiant és conscient de les seves habilitats i mancances. Un altre aspecte essencial és que es té en compte el context real, la cultura de la llengua i la interacció.

En conclusió, actualment prefereixo aprendre a través d’una psicologia constructivista i humanista. Penso que t’ajuden a sentir motivació per aprendre, ja que tens més llibertat per escollir el que realment t’interessa. Conseqüentment, aprens el que vols i et sents amb més ganes d’ampliar els teus coneixements. Que en penseu vosaltres?

5 comentaris:

  1. Hola de nou,

    M'encanten els materials que proporciones i les reflexions que fas. Igual com tu, m'agrada més un enfocament més constructista i humanista. Tot i així, crec que el fet que siguis tu (i no els teus pares, el govern, etc.) qui escull estudiar una llengua, hi tens molt de guanyat. No creus?

    Fins aviat,

    Marta

    ResponElimina
  2. Hola!
    Com diu la Marta, penso que els materials que ens mostres reflexen molt bé la teoria conductista i, com tu dius, ja va bé que s'apliqui a l'inici de l'aprenentatge d'una llengua, però més endevant s'haurien d'anar introduïnt altres teories com la cognitiva, per tal de veure com pensa l'alumnat.

    Espero la propera entrada,

    Carlos Luna

    ResponElimina
  3. Hola, Cecília,
    Una entrada molt interessant.
    És cert que potser al principi necessitem una teoria conductista per aprendre la gramàtica, però, en la meva opinió, és molt important barrejar-la amb altres maneres de fer, perquè sinó l'alumnat s'avorreix i perd tota la motivació.
    M'han agradat molt les fotos que has penjat.

    Laia

    ResponElimina
  4. Hola:)

    La veritat és que les imatges que has penjat són molt útils per entendre el que ens expliques.

    També penso com tu, la motivació i la passió pel que un fa és el requisit indispensable per aprendre. De fet, crec que motla de la gent que deixa els seus estudis és perquè no tenen o (algú) no els ha sabut transmetre la motivació necessària per seguir endavant. És una pena, però és molt maco quan recordes un professor/a per totes les coses positives que et va saber transmetre, oi?

    Fins la propera:)

    ResponElimina
  5. Hola Cecília!

    Jo també havia tingut una professora a Primària que ens havia fet memoritzar poemes i després ens els feia dir a davant de tota la classe i recordo que no m’agradava gens fer aquest tipus d’exercicis.
    Estic totalment d’acord amb això que dius que els alumnes hauríem de tenir la opció de ser més creatius, perquè també és important la creativitat.
    Fins a la pròxima!

    Olga

    ResponElimina