5. Sobre l'enfocament i l'organització de les meves classes

Com hem comentat algunes vegades, les experiències que més ens marquen ja sigui per bé o malament són les que ens aporten alguna cosa diferent. En el meu cas volia destacar les classes de “Producció d’alemany” de l’any passat. L’assignatura només va durar un trimestre però vaig aprendre molt i, sobretot, la professora va aconseguir que m’interesses més per la llengua i la cultura alemanya. Seguia uns principis socioconstructivistes i, per tant, el més important era que milloréssim les nostres capacitats comunicatives a través de la interacció amb els demés. Penso que el curs estava plantejat seguint l’enfocament per tasques. 

De fet, tot el que tractàvem a classe es feia amb la finalitat de posar-ho en pràctica en un “Sprachprojekt” (projectes lingüístics centrats en la comunicació) que pretenia simular una situació interactiva real. Aquestes tasques les fèiem en grups de tres o quatres persones. En cada treball havíem de posar en pràctica el que veiem a classe i així era més fàcil interioritzar la gramàtica i el vocabulari, ja que ho tractàvem dins un context comunicatiu determinat. 

 Alguns projectes es presentaven oralment a classe i altres consistien en gravar-nos a casa i enviar-los a la professora. El que més em va sorprendre va ser el seu mètode d’avaluació. Sempre havíem de fer una reflexió sobre el treball, omplir un full d’autoavaluació, ens havíem de puntuar i sovint havíem d’avaluar els companys. Després, ella també ens puntuava i la nota final era la mitjana de les dues valoracions. A més, en algunes ocasions la nota es feia a partir de la mitjana de tots els membres del grup.

D’aquesta manera, vam aprendre a treballar en equip i, també, a reflexionar sobre els aspectes que necessitàvem millorar. Igualment, va ser interessant perquè ens havíem d’informar sobre la cultura alemanya i, també, a diferència de la majoria de les classes de L2, practicàvem el registre informal ja que es fonamental per afrontar situacions reals.

Igualment, volia comentar una altra experiència bona que he tingut aquest any. Estic fent 4t. d’alemany a l’escola d’idiomes i la planificació de les classes que segueix el professor és molt dinàmica. Concretament, volia destacar com ens ha ensenyat a escriure un text determinat. Penso que podria ser a través d’una programació per objectius. Un exemple podria ser les sessions que vam dedicar a tractar la descripció que tenien com a objectiu general poder crear un text descriptiu coherent i complet. Els objectius específics d’aquesta unitat eren familiaritzar-nos amb el vocabulari i les estructures més freqüents que apareixen en aquests textos. D’aquesta manera, la manera de dur a terme els objectius operatius era mirar vídeos en els quals s’accentuava aquest aspecte, analitzar textos descriptius i fer activitats de gramàtica i vocabulari relacionades amb els adjectius amb sufixos, participis com adjectius, utilització dels verbs modals, etc.

Al final de cada unitat hi havia una part de l’examen que consistia en escriure un text, en aquest cas una descripció. A l’examen podíem tenir el següent  full: 

En realitat, aquest esquema només resumeix el que en teoria s’espera que hàgim après. Tot i així, penso que és útil ja que l’alumne es conscient del que s’espera d’ell i sap que si compleix aquests punts tindrà bona nota. En canvi, amb altres professors que he tingut estava insegura a l’hora d’entregar una redacció perquè moltes vegades no sabia amb quin objectiu l’estava fent i què era el que el professor/a valoraria.

Evidentment, com tots vosaltres, he experimentat moltes maneres de fer classe, però volia compartir aquestes dues ja que són les que considero més positives i rellevants.