Com hem comentat algunes vegades,
les experiències que més ens marquen ja sigui per bé o malament són les que ens
aporten alguna cosa diferent. En el meu cas
volia destacar les classes de “Producció d’alemany” de l’any passat. L’assignatura
només va durar un trimestre però vaig aprendre molt i, sobretot, la professora
va aconseguir que m’interesses més per la llengua i la cultura alemanya. Seguia
uns principis socioconstructivistes i, per tant, el més important era que
milloréssim les nostres capacitats comunicatives a través de la interacció amb
els demés. Penso que el curs estava plantejat seguint l’enfocament per tasques.
De fet, tot el que tractàvem a
classe es feia amb la finalitat de posar-ho en pràctica en un “Sprachprojekt”
(projectes lingüístics centrats en la comunicació) que pretenia simular una
situació interactiva real. Aquestes tasques les fèiem en grups de tres o
quatres persones. En cada treball havíem de posar en pràctica el que veiem a
classe i així era més fàcil interioritzar la gramàtica i el vocabulari, ja que ho
tractàvem dins un context comunicatiu determinat.
Alguns projectes es presentaven oralment a
classe i altres consistien en gravar-nos a casa i enviar-los a la professora.
El que més em va sorprendre va ser el seu mètode d’avaluació. Sempre havíem de
fer una reflexió sobre el treball, omplir un full d’autoavaluació, ens havíem
de puntuar i sovint havíem d’avaluar els companys. Després, ella també ens
puntuava i la nota final era la mitjana de les dues valoracions. A més, en
algunes ocasions la nota es feia a partir de la mitjana de tots els membres del
grup.
D’aquesta manera, vam aprendre a
treballar en equip i, també, a reflexionar sobre els aspectes que necessitàvem
millorar. Igualment, va ser interessant perquè ens havíem d’informar sobre la
cultura alemanya i, també, a diferència de la majoria de les classes de L2, practicàvem
el registre informal ja que es fonamental per afrontar situacions reals.
Igualment, volia comentar una
altra experiència bona que he tingut aquest any. Estic fent 4t. d’alemany a l’escola
d’idiomes i la planificació de les classes que segueix el professor és molt
dinàmica. Concretament, volia destacar com ens ha ensenyat a escriure un text
determinat. Penso que podria ser a través d’una programació per objectius. Un exemple podria ser les sessions que
vam dedicar a tractar la descripció que tenien com a objectiu general poder
crear un text descriptiu coherent i complet. Els objectius específics d’aquesta
unitat eren familiaritzar-nos amb el vocabulari i les estructures més freqüents
que apareixen en aquests textos. D’aquesta manera, la manera de dur a terme els
objectius operatius era mirar vídeos en els quals s’accentuava aquest aspecte,
analitzar textos descriptius i fer activitats de gramàtica i vocabulari relacionades
amb els adjectius amb sufixos, participis com adjectius, utilització dels verbs
modals, etc.
Al final de cada unitat hi havia
una part de l’examen que consistia en escriure un text, en aquest cas una
descripció. A l’examen podíem tenir el següent full:
En realitat, aquest esquema només
resumeix el que en teoria s’espera que hàgim après. Tot i així, penso que és útil
ja que l’alumne es conscient del que s’espera d’ell i sap que si compleix
aquests punts tindrà bona nota. En canvi, amb altres professors que he tingut
estava insegura a l’hora d’entregar una redacció perquè moltes vegades no sabia
amb quin objectiu l’estava fent i què era el que el professor/a valoraria.
Evidentment, com tots vosaltres,
he experimentat moltes maneres de fer classe, però volia compartir aquestes
dues ja que són les que considero més positives i rellevants.

Hola, Cecíla!
ResponEliminaSón molt interessants aquestes dues metodologies. És cert el que comentes de les redaccions, moltes vegades no saps ben bé què s'espera de tu i és d'agraïr que et donin una pauta. Pel que fa a l'ensenyament per projectes, no he tingut la sort d'experimentar-lo, però pel que dius, sembla molt interessant. Espero tenir la sort algun dia d'utilitzar-lo.
Laia