1. Jo i les meves llengües

Una de les meves millors amigues i jo amb 1 any hi mig.

Hola a tots i a totes! : )

Em dic Cecília Wulf Sampol, tinc 21 anys i estic cursant 3r de Llengües Aplicades a la Universitat Pompeu Fabra. He creat el meu primer bloc perquè és una de les activitats que hem de fer per a l’assignatura optativa d’Ensenyament de Llengües, situada dins del perfil d’educació. Penso que pot ser molt útil per fer un autoanàlisi de la nostra experiència amb les llengües. A més, a diferència de molts dels treballs que estem acostumats a fer, aquest projecte dóna peu a la creativitat i la interacció amb els altres companys. He escollit cursar assignatures de l’àmbit educatiu, perquè en un futur vull dedicar-me a una professió relacionada amb els idiomes i, probablement, sigui exercint de professora d’algun dels idiomes que estudio. Per això, espero que les assignatures de l’itinerari d’educació m’ajudin a aclarir-me una mica més sobre el camí que vull seguir en acabar la carrera, i també, a conèixer aspectes i metodologies diferents necessàries per a l’ensenyament de llengües.

El títol del bloc prové de l’expressió I say tomato, you say tomato sorgida arrel de la cançó “Let's call the whole thing off” dels germans George and Ira Gershwin el 1937. Aquesta dita popular només té sentit parlada, ja que el segon tomato es pronuncia diferent (tomatho). Serveix per expressar que una persona fa o pensa alguna cosa de manera diferent, però en realitat s’està referint al mateix. Per tant, I say tomato, you say..., aplicat al món de les llengües, podria suggerir que el que compte no és la pronuncia o quina llengua parles, sinó que el més important és que la comunicació amb els demés sigui possible. Així, no hi ha una única manera de pensar i tampoc hi ha una llengua millor que una altra. De fet, saber llengües ens permet expressar-nos de manera diferent, descobrir maneres diverses de veure el món i, conseqüentment, enriqueix el nostre pensament. 

La meva família dibuixada per mi amb 6 anys.

A continuació, us parlaré una mica més de mi i de les meves llengües. Sóc de Mallorca, el meu pare és alemany i la meva mare mallorquina. He viscut a Montuïri, un poblet d’uns 3000 habitants, fins que vaig començar la carrera a Barcelona. El català és la meva llengua materna, el castellà és la meva segona llengua i parlo anglès com a llengua estrangera. A més, penso que podria classificar l’alemany com a llengua d’herència, és a dir, una llengua que prové de l’àmbit familiar, però no és l’idioma principal en el context en el qual l’he aprés. La majoria de la gent pensa que quan es té un pare o una mare estranger és molt fàcil que els fills parlin l’idioma, però en el meu cas no ha estat així. Desgraciadament, el meu germà i jo quan érem petits no estàvem interessats en aprendre alemany i el rebutjàvem. Per això, el meu nivell d’alemany no és gaire alt. Tot i així, gràcies a algunes estratègies que van utilitzar els meus pares sí que vaig desenvolupar certes competències en alemany de petita que conservo actualment. Estic cursant el nivell B1 a l’Escola d’idiomes i considero que la meva comprensió i producció orals són més altes que la meva expressió i comprensió lectora. Això, és a causa que a casa he tingut input oral i, també, tinc oportunitats de parlar-lo,  en canvi no vaig començar a estudiar-lo fins als 14 anys. Tanmateix, fins que vaig arribar a la universitat el nivell era molt baix i, per tant, no aprenia gaire i no mostrava interès.

Pel que fa a l’anglès no puc certificar el nivell que tinc, però tenint en compte el contingut de les classes m’imagino que més o menys és un C1. Al contrari que amb l’alemany, en anglès tinc més facilitats per llegir i escriure perquè és el que més he treballat en l’educació formal. En canvi, gairebé no practiquem la producció oral i, per això, és en l’aspecte en el qual tinc més dificultats.

 De català puc certificar que tinc el nivell C1 que és el que et donen quan acabes el batxillerat i de castellà tot i que no et donen el títol diria que tinc el mateix nivell. Cal destacar, que en la nostra carrera s’exigeix un nivell alt en aquestes dues llengües i la meva competència ha augmentat significativament des del batxillerat. Tanmateix, no sóc igual d’hàbil en els dos idiomes. En castellà no tinc la mateixa fluïdesa que en català, ja que l’he aprés en l’educació formal i en el meu dia a dia gairebé mai el parlo. Tot i així, penso que tinc una competència similar en els dos idiomes pel que fa als altres aspectes. 

      

2 anys