5.1 Una bona proposta

Bon dia!

Volia dedicar una entrada a comentar una mica la xerrada La enseñanza de la lengua en la ESO desde la pracTICa del aula que ens va fer Evaristo González Prieto, ja que va estar molt bé. Trobo que la seva manera d’incloure les TIC en l’ensenyament és molt positiu i didàctic. Defensa una manera totalment diferent d’aprendre a la que jo he experimentat i va plantejar aspectes molt interessants. 

En primer lloc, una de les idees que va mencionar és que els nens tenen interès per aprendre però se’ls ha de guiar i motivar. Així, a part de proposar activitats en les quals els alumnes participin activament, també té en compte que se’ls ha d’inspirar; per exemple, a través d’estímuls externs com poden ser treballs que han fet alumnes del mateix centre o recursos de la web. 

A més, va explicar el paper tan significatiu que suposa per ell fomentar la creativitat. Aquest professor ho fa a través de pràctiques que requereixen molta dedicació per part seva i dels alumnes. Igualment, va mencionar que donava més valor al contingut del treball i no als errors, la qual cosa em va sorprendre. En el meu cas, recordo que a ESO i al batxillerat el que més avaluaven els professors de llengües era que no féssim errors, el que dèiem no era tan important. 

Finalment, em va agradar que digués que segurament ell també s’equivoca en alguns aspectes i que ha de millorar. Això demostra que té una actitud oberta, ganes d’aprendre i de perfeccionar la seva feina i té en compte altres opinions com, per exemple, la dels mateixos alumnes. Considero que les classes que proposa promouen valors fonamentals com poden ser l’autonomia i la responsabilitat i, també, ensenyen als alumnes a controlar el món de la informació i les tecnologies. Fa activitats diverses i això els serveix d’estímul i no acaben fent les coses per rutina. Penso que en molts dels treballs que fem la màxima aspiració que tenim es treure bona nota. Però realment ens fan falta  projectes en els qual puguem ser creatius i buscar informació perquè ens interessa i no només per obligació. 

Què en penseu vosaltres?

5. Sobre l'enfocament i l'organització de les meves classes

Com hem comentat algunes vegades, les experiències que més ens marquen ja sigui per bé o malament són les que ens aporten alguna cosa diferent. En el meu cas volia destacar les classes de “Producció d’alemany” de l’any passat. L’assignatura només va durar un trimestre però vaig aprendre molt i, sobretot, la professora va aconseguir que m’interesses més per la llengua i la cultura alemanya. Seguia uns principis socioconstructivistes i, per tant, el més important era que milloréssim les nostres capacitats comunicatives a través de la interacció amb els demés. Penso que el curs estava plantejat seguint l’enfocament per tasques. 

De fet, tot el que tractàvem a classe es feia amb la finalitat de posar-ho en pràctica en un “Sprachprojekt” (projectes lingüístics centrats en la comunicació) que pretenia simular una situació interactiva real. Aquestes tasques les fèiem en grups de tres o quatres persones. En cada treball havíem de posar en pràctica el que veiem a classe i així era més fàcil interioritzar la gramàtica i el vocabulari, ja que ho tractàvem dins un context comunicatiu determinat. 

 Alguns projectes es presentaven oralment a classe i altres consistien en gravar-nos a casa i enviar-los a la professora. El que més em va sorprendre va ser el seu mètode d’avaluació. Sempre havíem de fer una reflexió sobre el treball, omplir un full d’autoavaluació, ens havíem de puntuar i sovint havíem d’avaluar els companys. Després, ella també ens puntuava i la nota final era la mitjana de les dues valoracions. A més, en algunes ocasions la nota es feia a partir de la mitjana de tots els membres del grup.

D’aquesta manera, vam aprendre a treballar en equip i, també, a reflexionar sobre els aspectes que necessitàvem millorar. Igualment, va ser interessant perquè ens havíem d’informar sobre la cultura alemanya i, també, a diferència de la majoria de les classes de L2, practicàvem el registre informal ja que es fonamental per afrontar situacions reals.

Igualment, volia comentar una altra experiència bona que he tingut aquest any. Estic fent 4t. d’alemany a l’escola d’idiomes i la planificació de les classes que segueix el professor és molt dinàmica. Concretament, volia destacar com ens ha ensenyat a escriure un text determinat. Penso que podria ser a través d’una programació per objectius. Un exemple podria ser les sessions que vam dedicar a tractar la descripció que tenien com a objectiu general poder crear un text descriptiu coherent i complet. Els objectius específics d’aquesta unitat eren familiaritzar-nos amb el vocabulari i les estructures més freqüents que apareixen en aquests textos. D’aquesta manera, la manera de dur a terme els objectius operatius era mirar vídeos en els quals s’accentuava aquest aspecte, analitzar textos descriptius i fer activitats de gramàtica i vocabulari relacionades amb els adjectius amb sufixos, participis com adjectius, utilització dels verbs modals, etc.

Al final de cada unitat hi havia una part de l’examen que consistia en escriure un text, en aquest cas una descripció. A l’examen podíem tenir el següent  full: 

En realitat, aquest esquema només resumeix el que en teoria s’espera que hàgim après. Tot i així, penso que és útil ja que l’alumne es conscient del que s’espera d’ell i sap que si compleix aquests punts tindrà bona nota. En canvi, amb altres professors que he tingut estava insegura a l’hora d’entregar una redacció perquè moltes vegades no sabia amb quin objectiu l’estava fent i què era el que el professor/a valoraria.

Evidentment, com tots vosaltres, he experimentat moltes maneres de fer classe, però volia compartir aquestes dues ja que són les que considero més positives i rellevants.

4. Les meves metodologies

Hola de nou!  : )

Continuem reflexionant sobre l’aprenentatge de llengües i avui toca parlar sobre les metodologies d’ensenyament. El dia que vam tractar aquest tema a classe vaig quedar sorpresa de la quantitat de metodologies que hi ha que no havia sentit ni mencionar. Per exemple, Total Physical Response, Silent Way, Suggestopeadia o Data-driven learning. Durant la classe vaig pensar que és una llàstima que amb la varietat de mètodes que hi jo n’hagi experimentat tan pocs.

A l’última entrada vaig explicar que bàsicament he après amb la psicologia conductista i la cognitiva. Per tant, la metodologia que han seguit la majoria dels meus professors ha estat força tradicional i, a més, tots seguien el llibre de text. En totes les llengües he fet classes que seguien la gramàtica tradicional: se’ns explicava la teoria, vèiem exemples i fèiem exercicis. També, he tingut experiències d’enfocament situacional vinculat a l’estructuralisme. Recordo que a les classes d’anglès i alemany escoltàvem converses simples de situacions més o menys reals (bar, al pati, hotel etc.); en llegíem la transcripció i omplíem els buits de les frases que hi faltaven. Tot i així, no es fomentava la producció oral, com a molt havíem de repetir el diàleg en veu alta.

També, vaig tenir una professora de català a primària amb qui alguns dies quan feia bon temps sortíem a llegir al pati. Probablement es podria lligar amb la Suggestopeadia, ja que suposo que l’objectiu era que ens relaxéssim en un entorn en el qual ens sentíem més còmodes.

En conclusió, penso que la tàctica de mecanització i repetició és útil en determinats casos encara que pot resultar avorrida. A més, l’alumne pot perdre l’interès si no es fan exercicis que requereixin més activitat i participació. Pel que fa a la metodologia de les llengües estrangeres basada en l’enfocament situacional trobo que es una bona idea si s’emfatitza la comunicació i no és treballa amb un diàleg tancat, sinó que els alumnes han de poder interactuar i crear noves situacions. 

Fins aquí us he resumit l’experiència que he tingut amb l’aprenentatge de llengües fins abans d’arribar a la universitat. A la pròxima entrada us parlaré de les vivències més recents, les quals considero més interessants.

Fins a la pròxima!

3. Teories psicològiques

Bon dia!

El tema d’avui és: Quines teories psicològiques he experimentat com aprenent de llengües? La psicologia conductista, cognitiva, humanista o sociocultural?

Penso que les més significatives en l’aprenentatge de les quatre llengües, de les quals us he anat parlant, han estat la psicològica conductista i la cognitiva. La primera considera que la llengua es domina a través de la repetició i la pràctica, tant de vocabulari i d’estructures com de fonètica. A més, es centra en utilitzar la llengua de forma correcte. Per això, els errors s’han d’evitar i eliminar completament. D’aquesta manera, l’alumne és vist com un ésser passiu que va interioritzant la llengua a partir de la mecanització. Alguns exercicis que vaig fer quan tenia entre 7 i 8 anys que es corresponen amb aquesta teoria són els següents:

L'objectiu és memoritzar un text i l'important és no fer errors.

En aquesta prova de comprensió lectora les respostes es troben directament al text. Per tant, no s’estimula la creació ni el pensament propi de l’estudiant.

L'objectiu d'una prova de velocitat lectora no és el contingut, sinó llegir correctament i ràpid.

També tinc una anècdota que trobo que s’ajusta a aquest enfocament. A 5è de primària tenia una professora que ens feia memoritzar cançons, poemes, etc. Abans que acabés la classe l’havíem de dir davant tots els companys, sinó ens ho sabíem no ens en podíem anar a casa. És a dir, el professor cercava algun tipus de motivació perquè memoritzéssim el contingut (estímul i resposta).

Quant a la segona teoria, el cognitivisme, defensa que cal ajudar a l’alumne a que reflexioni i adquireixi el coneixement. Posa èmfasi en la opinió personal dels estudiants, la capacitat de reflexió i deducció. A més, també sosté que entre l’input i l’output s’esdevé un procés d’assimilació que requereix temps. 

Opinió personal. 8 anys

Aquest exercici et fa pensar i activar coneixement previ. M'ha fet gràcia la resposta que vaig escriure per la paraula cola.

Considero que la teoria conductista és important quan comences a aprendre una llengua, ja que t’ajuda a memoritzar el vocabulari i les estructures i, també, a escriure correctament quan comences a aprendre’n. Tot i així, penso que després s’ha d’ impulsar la creativitat de l’alumna i és necessari fer exercicis en els l’alumne hagi de pensar.

Pel que fa a l’ensenyament que he rebut de les segones llengües, en general, trobo que no és l’adequat. Sempre he pensat que les classes eren avorrides perquè veiem gairebé el mateix cada any i no ens ensenyàvem a desenvolupar-nos en un context real. De fet, tenint en compte que porto estudiant anglès des de 4 d’extrascolars, penso que el meu nivell d’anglès hauria de ser més alt.

A diferència de la majoria dels meus companys, he començat a desenvolupar interès pels idiomes quan vaig començar la carrera. De fet, vaig començar el batxillerat científic perquè m’encantava la biologia, però desprès em vaig canviar al social. Vaig escollir la carrera de Llengües Aplicades perquè tenia facilitats per estudiar idiomes i tenia força sortides professionals. Tanmateix, no va ser fins després d’haver fet l’Erasmus sobretot que em vaig sentir atreta i fascinada pel món de les llengües.

A la universitat i a l’escola d’idiomes he tingut professors que usen un enfocament socioconstructiu. Segons aquesta teoria l’alumne parteix de coneixements adquirits i és qui construeix el seu propi aprenentatge. També, és molt important la reflexió activa i conscient del propi aprenentatge i es combinen activitats individuals i en grup. Personalment, penso que aquest enfocament es molt positiu perquè l’alumne pren decisions sobre la seva formació. A més, l’autoavaluació adquireix un paper rellevant en el qual l’estudiant és conscient de les seves habilitats i mancances. Un altre aspecte essencial és que es té en compte el context real, la cultura de la llengua i la interacció.

En conclusió, actualment prefereixo aprendre a través d’una psicologia constructivista i humanista. Penso que t’ajuden a sentir motivació per aprendre, ja que tens més llibertat per escollir el que realment t’interessa. Conseqüentment, aprens el que vols i et sents amb més ganes d’ampliar els teus coneixements. Que en penseu vosaltres?