Continuem reflexionant sobre l’aprenentatge de llengües i avui toca parlar
sobre les metodologies d’ensenyament. El dia que vam tractar aquest tema a
classe vaig quedar sorpresa de la quantitat de metodologies que hi ha que no havia
sentit ni mencionar. Per exemple, Total Physical Response, Silent Way,
Suggestopeadia o Data-driven learning. Durant la classe vaig pensar que és una
llàstima que amb la varietat de mètodes que hi jo n’hagi experimentat tan pocs.
A l’última entrada vaig explicar que bàsicament he après amb la psicologia
conductista i la cognitiva. Per tant, la metodologia que han seguit la majoria
dels meus professors ha estat força tradicional i, a més, tots seguien el
llibre de text. En totes les llengües he fet classes que seguien la gramàtica tradicional: se’ns explicava
la teoria, vèiem exemples i fèiem exercicis. També, he tingut experiències d’enfocament situacional vinculat a l’estructuralisme.
Recordo que a les classes d’anglès i alemany escoltàvem converses simples de
situacions més o menys reals (bar, al pati, hotel etc.); en llegíem la transcripció
i omplíem els buits de les frases que hi faltaven. Tot i així, no es fomentava
la producció oral, com a molt havíem de repetir el diàleg en veu alta.
També, vaig tenir una professora de català a primària amb qui alguns dies
quan feia bon temps sortíem a llegir al pati. Probablement es podria lligar amb
la Suggestopeadia, ja que suposo que
l’objectiu era que ens relaxéssim en un entorn en el qual ens sentíem més
còmodes.
En conclusió, penso que la tàctica de mecanització i repetició és útil en
determinats casos encara que pot resultar avorrida. A més, l’alumne pot perdre
l’interès si no es fan exercicis que requereixin més activitat i participació. Pel
que fa a la metodologia de les llengües estrangeres basada en l’enfocament situacional
trobo que es una bona idea si s’emfatitza la comunicació i no és treballa amb
un diàleg tancat, sinó que els alumnes han de poder interactuar i crear noves situacions.
Fins aquí us he resumit l’experiència que he tingut amb l’aprenentatge de
llengües fins abans d’arribar a la universitat. A la pròxima entrada us parlaré
de les vivències més recents, les quals considero més interessants.
Hola, Cecília!
ResponEliminaJo també em vaig sorpendre molt al saber que hi havia tantes metodologies per aprendre llengües i, com tu, també em vaig sentir molt decepcionada al veure que n'havia experimentat tant poques. Espero que aquesta situació vagi canviant i els futurs aprenents de llengües n'experimentin més i de més interessants.
Laia
Hola de nou, Cecília!
ResponEliminaÉs curiós com a mesura que vas llegint entrades de companys, et van venint records. De fet, gràcies a la teva entrada, he recordat alguna classe de llatí que anàvem a fer a un parc de Vic. Suposo que sí que podria ser Suggestopeadia.
Una entrada molt interessant, fins a la propera,
Marta
Bon dia, Cecília!
ResponEliminaJo també penso com tu. Estic molt a favor d'això que dius de les activitats comunicatives ales classes de llengua estrangera. És una pena que es treballin en tan poques oracions, tot i que espero que això vagi canviant i els professors prenguin consciència de la importància de donar un paper actiu a l'alumne amb aquest tipus de tasques, perquè puguin desenvolupar les seves habilitats de comunicació!
De fet, la nostra wiki va sobre el role play, una d'aquestes activitats per promoure la comunicació dels aprenents, així que espero que t'agradi quan la presentem a classe:)
Fins la propera!!