8. Sobre l'avaluació

La veritat és que mai m’havia plantejat quines maneres diferents d’avaluar hi ha. Tampoc coneixia els termes d’avaluació normativa, ipsativa i criterial. Per informar-me he llegit “Una propuesta PEL de evaluación criterial para la educación secundaria” de Cristina Escobar. 

Després d’haver-hi reflexionat, m’he adonat que gairebé tota l’avaluació que he tingut ha estat normativa. És a dir, els resultats que obtens són quantitatius i la qualificació que et proporciona el professor indica una posició respecte a la resta de companys de la classe. 

Així, la majoria de proves d’avaluació que he experimentat han estat exàmens i tests d’elecció múltiple. Penso que la nota numèrica que t’aporten aquestes tipus de proves no serveixen a l’estudiant per saber detalladament els aspectes que fa bé i els que no té ben interioritzats. Per això, el meu aprenentatge de llengües no ha estat gaire formatiu en aquest aspecte.

Com diu Cristina Escobar, és més formativa una avaluació ipsativa que es centra en el progrés de l’alumne. L’autora explica que aquesta metodologia s’utilitza sobretot abans de secundària per informar als pares i al mateix estudiant sobre la seva evolució. Tanmateix, a partir de llavors predomina l’avaluació normativa, ja que requereix menys esforç per part dels professors. M’ha agradat llegir els comentaris dels professors que he tingut quan era petita i penso que en el sistema educatiu actual fa falta una part més individualitzada. Per exemple, a través de tutories, més comunicació entre professor i alumne, i feedback més específic que permeti aprendre i formar l’estudiant.  

Tal i com he explicat a les altres entrades, en algunes classes d’alemany de la universitat i a l’escola d’idiomes he experimentat una avaluació criterial i continuada. Personalment, considero que per als alumnes és molt més beneficiosa i els facilita la millora en el seu aprenentatge i, també, poder treballar amb més autonomia.